El manual del System Monitor5.9 (31 de gener de 2017)
Dret de reproducció © 2000 Schlaeger, Chris
El System Monitor és un gestor de tasques orientat a xarxa i una aplicació de monitoratge del sistema.
Llistat de taules
IntroduccióEl System Monitor és el monitor de tasques i de rendiment del Plasma.
Compta amb una arquitectura client/servidor que permet el monitoratge tant de màquines locals com de remotes. El frontal gràfic empra els anomenats sensors per obtenir la informació que mostra. Un sensor pot retornar valors simples o informació més complexa com taules. Per a cada tipus d'informació es proporcionen una o més pantalles. Les pantalles estan organitzades en fulls de treball que es poden desar i carregar independentment un o altre. De manera que el System Monitor no només és un simple gestor de tasques sinó que també és una eina molt potent per a controlar grans granges de servidors.
Ús del System MonitorEl System Monitor es pot iniciar des del menú llançador d'aplicacions, emprant l'entrada en el menú → . Alternativament, el podeu iniciar escrivint ksysguard en una terminal.
La finestra principal del System Monitor consisteix en una barra de menús, una barra d'eines opcional i una barra d'estat, i l'espai de treball. Els fulls de treball també es mostraran al navegador de sensors.
Per omissió, el System Monitor mostra dos fulls de càlcul: Taula de processos i Càrrega del sistema. A la Taula de processos s'enumeren els processos en execució i permet a l'usuari controlar-los. Es poden seleccionar i controlar múltiples processos alhora. El full de treball Càrrega del sistema mostra gràfics de la utilització del sistema: Historial de la CPU, Historial de la memòria i l'intercanvi, i l'Historial de la xarxa.
Aquesta configuració per omissió és més que suficient perquè un usuari sense experiència pugui realitzar una mica de gestió del seu sistema. Un usuari amb experiència o fins i tot un administrador de sistema d'un gran ordinador tenen necessitats diferents. Per a poder-les atendre en una gran varietat d'usuaris, el System Monitor és altament flexible.
Nota
Podeu llançar la Taula de processos usant la drecera global Ctrl+Esc en qualsevol moment. La taula de processos es mostra en una finestra anomenada Activitat del sistema.
Taula de processosLa Taula de processos us ofereix una llista dels processos en el sistema. La llista es pot ordenar per cada columna. Simplement premeu el botó del ratolí a la capçalera de la columna.
Useu l'ajuda Què és això als títols de les columnes per obtenir informació addicional sobre el valor que es mostra.
Al menú contextual d'un procés en la vista de llista trobareu accions addicionals com canviar la prioritat, enviar senyals al procés, canviar a la finestra de l'aplicació, mostrar informació detallada de la memòria i matar el procés.
La llista mostra la següent informació a sobre de cada procés. Si us plau, tingueu en compte que no totes les propietats estan disponibles sobre cada sistema operatiu.
Taula 2.1. Columnes per omissió en la Taula de processos
| Nom | El nom de l'executable que inicia el procés. |
| Nom d'usuari | L'usuari propietari d'aquest procés. |
| % CPU | L'ús actual de la CPU per part del procés, dividit pel nombre de nuclis processadors en la màquina. |
| Memòria | Aquesta és la quantitat de memòria física real que aquest procés està utilitzant per a si mateix, i s'aproxima a l'ús de memòria privada del procés. No inclou cap quantitat de la memòria d'intercanvi, ni la mida del codi de les seves biblioteques compartides. Sovint esdevé la figura més útil per a jutjar l'ús de memòria d'un programa. |
| Mem. compartida | Aquesta és aproximadament la quantitat de memòria física real que estan utilitzant les biblioteques compartides d'aquest procés. Aquesta memòria es comparteix entre tots els processos que utilitzen aquesta biblioteca. |
| Títol de la finestra | El títol de qualsevol finestra que mostri aquest procés |
Taula 2.2. Columnes addicionals en la Taula de processos
| PID | La ID del procés pare que l'identifica. |
| TTY | El terminal de control en el qual s'està executant aquest procés |
| «Niceness» | La prioritat amb la qual s'executa aquest procés. Per al programador normal, l'interval és des de 19 (molt «nice», prioritat mínima) fins a -19 (prioritat màxima) |
| Temps de CPU | El total de temps d'usuari i del sistema durant el qual ha estat funcionant aquest procés, apareix en minuts:segons |
| Lectura d'E/S | El nombre d'octets llegits. Les Unitats de visualització i la Informació visualitzada es pot canviar amb el menú contextual en aquesta capçalera de la columna. |
| Escriptura d'E/S | El nombre d'octets escrits. Les Unitats de visualització i la Informació visualitzada es pot canviar amb el menú contextual en aquesta capçalera de la columna. |
| Mida virtual | Aquesta és la quantitat d'espai de memòria virtual que utilitza el procés, incloses les biblioteques compartides, la memòria gràfica, els fitxers en el disc, i així successivament. Aquest nombre és gairebé insignificant. Utilitzeu el menú contextual per a seleccionar les Unitats de visualització. |
| Ordre | L'ordre amb el qual es va posar en marxa aquest procés. |
A sota de la taula trobareu tres controls que es descriuran ara d'esquerra a dreta.
Si heu seleccionat un o més processos podeu prémer el botó per a matar-los tots. Un senyal anomenat SIGKILL serà enviat als processos per a finalitzar-los de manera immediata. Si aquestes aplicacions encara tenien dades sense desar, es perdran. De manera que empreu aquest botó amb cura.
Es pot filtrar quins processos es mostren. El text pot ser una coincidència parcial del Nom, l'Ordre o el Títol de finestra del procés. També pot ser un Nom d'usuari o un número ID del procés.
El filtre de processos es pot usar per a reduir el nombre de processos mostrats en la taula. Podeu filtrar tots els processos en els quals no esteu interessat. Actualment podeu mostrar Tots els processos en una vista plana o en arbre, només els Processos del sistema, només els Processos d'usuari, només els Processos propis o Només programes.
La vista en arbre s'ha dissenyat per a mostrar les relacions entre els processos en execució. Un procés que és iniciat per un altre procés s'anomena procés fill. Un arbre és una manera elegant de mostrar aquesta relació de parentesc. El procés init és l'avantpassat de tots els processos.
Si no esteu interessat en els fills d'un cert procés, podeu fer clic a sobre d'una petita caixa a l'esquerra del pare i el subarbre es contraurà. Un altre clic farà que es desplegui de nou.
L'espai de treballL'espai de treball està organitzat en fulls de treball. Seleccioneu des del menú per a crear un nou full de treball. Apareixerà un diàleg a on podeu establir el nom, la dimensió i el temps d'actualització del full de treball. Per eliminar el full de treball, seleccioneu des del menú . Qualsevol modificació serà desada al fitxer del full de treball. Si un full de treball mai ha estat desat, se us demanarà per un nom de fitxer. Els fulls de treball consisteixen en cel·les organitzades com una graella.
Cada cel·la es pot omplir amb una pantalla per a un o més sensors. Podeu omplir-les arrossegant un sensor des del navegador de sensors i deixant-lo a sobre de la cel·la. Si hi ha més d'un tipus de pantalla disponible per aquest tipus de sensor, apareixerà un menú emergent. Aleshores podreu seleccionar quina pantalla preferiu emprar. Certs tipus de pantalles poden mostrar més d'un sensor. Afegiu més sensors a les pantalles arrossegant-los des del navegador de sensors i deixant-los a sobre de la pantalla existent.
Els fulls de treball es poden configurar fent clic a al menú . En el diàleg que aparegui podeu establir la dimensió i l'interval d'actualització.
Les pantalles es poden configurar fent clic amb el botó del ratolí a sobre seu. Apareixerà un menú emergent a on podreu seleccionar si voleu canviar les propietats de la pantalla, eliminar-la del full de treball.
El navegador de sensors exposa la funcionalitat avançada del System Monitor. Per a usar-lo, primer heu d'anar al menú i creeu un nou full de treball. Aquest es mostrarà cada vegada que se selecciona un full de treball personalitzat.
El navegador de sensors mostra les màquines registrades i els seus sensors en un format en arbre. Feu clic a sobre dels gestors de l'arbre per obrir o tancar una branca. Cada sensor controla un cert valor del sistema.
Suggeriment
Després d'haver configurat el full de treball utilitzeu el divisor i moveu-lo cap al costat dret de la finestra per ocultar el navegador de sensors.
Si el navegador de sensors no apareix en un full de treball personalitzat, és probable que estigui ocult. Per mostrar-lo, seleccioneu la vora dreta de la finestra i arrossegueu-la cap a l'esquerra.
El gràfic de línies imprimeix mostres d'un o més sensors al llarg del temps. Si es mostren diversos sensors, els valors seran apilats en diferents colors. Si la pantalla és prou gran, es mostrarà una graella per a mostrar l'interval de les mostres traçades. Per omissió, el mode d'interval automàtic està actiu, de manera que els valors mínims o màxims es configuraran automàticament. Algunes vegades voldreu establir valors mínims i màxims que siguin fixos. En aquest cas podeu desactivar el mode d'interval automàtic i establir els valors en el diàleg de propietats.
El multímetre mostra els valors dels sensors com a un mesurador digital. En el diàleg de propietats podeu especificar el límit inferior i superior. Si l'interval és excedit, la pantalla s'acolorirà en el color d'alarma.
La gràfica de barres mostra els valors dels sensors com a unes barres dansaires. En el diàleg de propietats podeu especificar els valors mínim i màxim de l'interval i un límit inferior i superior. Si l'interval és excedit, la pantalla s'acolorirà amb el color d'alarma.
La bitàcola dels sensors no mostra cap valor, però els registra en un fitxer junt amb informació addicional de la data i hora. Per a cada sensor podeu especificar un límit inferior i superior en el diàleg de propietats. Si l'interval és excedit, la pantalla s'acolorirà amb el color d'alarma.
El sensor Ús de la partició té una taula especial que mostra informació sobre totes les particions.
Tingueu present que l'element de menú només estarà disponible a les pestanyes personalitzades.
Per a connectar-se a una màquina nova useu en el menú . Apareixerà un diàleg permetent-vos introduir el nom de la màquina a la qual voleu connectar. A sota del nom podeu triar el mètode de connexió. El mètode per omissió és ssh, l'intèrpret d'ordres segur. Alternativament es poden emprar rsh, l'intèrpret d'ordres remot, el mode de dimoni o una ordre a mida. Feu clic a sobre per establir la connexió. Un xic després apareixerà la nova màquina en el navegador de sensors i podreu navegar a través de la llista de sensors.
Per a desconnectar d'una màquina, haureu de sortir i reiniciar el System Monitor.
Per establir una connexió caldrà tenir instal·lat a la nova màquina un programa anomenat ksysguardd, i aquest haurà de ser iniciat en un dels següents dos modes.
- Mode dimoni
Podeu iniciar el ksysguardd en temps d'arrencada en el mode Dimoni afegint
-dcom a argument. En aquest cas, haureu de seleccionar el mode dimoni al diàleg de connexió del ksysguard. Un desavantatge d'aquest tipus de connexió és que no sereu capaços de matar o reviure un procés amb la Taula de processos i que les dades enviades sobre la xarxa no estaran encriptades. Com a resultat, no es recomana el mode dimoni.- Mode intèrpret d'ordres
En aquest mode el ksysguardd serà iniciat en temps de connexió pel mateix ksysguard. Per a fer això possible, la seva localització necessita incloure's a la vostra
PATH. Malauradament ssh no llegeix el vostre fitxer.profile, de manera que la vostraPATHregular no estarà disponible. En comptes d'això usa unaPATHper omissió com/bin:/usr/bin. Atès que és molt possible que el Plasma no estigui instal·lat en aquestes carpetes, necessitareu crear o actualitzar un fitxer a la vostra carpeta d'inici. El fitxer s'anomenaenvironmenti necessita restar ocult en una carpeta anomenada.ssh. Per a més detalls consulteu la pàgina del manual per a ssh. El fitxer haurà de contenir una línia similar a:PATH=/bin:/usr/bin:/opt/kde/binassumint que el ksysguardd pot trobar-se a
/opt/kde/bin/ksysguardd.Suggeriment
Quan useu ssh hauríeu d'assegurar-vos que teniu instal·lat el vostre
identity.pubsobre la màquina remota i que la clau de la màquina remota ja és registrada a la vostra màquina. La manera més simple de fer això és introduir sshmàquina_remota ksysguardden un intèrpret d'ordres. Si el ksysguardd us envia un missatge de benvinguda podeu introduirquiti sortireu del ksysguardd.
Nota
Per a experts: el ksysguardd és un programa molt petit que només està enllaçat contra la «libc». De manera que també es pugui emprar en màquines que no disposin d'un Plasma completament instal·lat, com ara els servidors. Moltes de les principals distribucions proporcionen un paquet separat del ksysguardd per motius de comoditat. Si escolliu l'opció ordre a mida en el connector de màquina necessitareu especificar l'ordre completa per iniciar el ksysguardd.
Configuració del ksysguarddEl frontal gràfic està disponible en qualsevol plataforma en la qual s'executi el Plasma. El dorsal del programa està de moment disponible sobre els següents sabors d'UNIX®:
- Linux®
Perquè el ksysguardd funcioni és necessari compilar el nucli Linux® amb el sistema de fitxers
/prochabilitat. Aquesta és la configuració per omissió i la majoria de les distribucions Linux® ja en disposen.- FreeBSD
El programa ksysguard requereix ser propietat del grup
kmemi necessita tenir establert el bit «setgid».- Solaris™
S'ha d'escriure.
La implementació d'altres plataformes es troba en progrés. La vostra ajuda serà altament preuada.
Crèdits i llicènciaEl System Monitor actualment és desenvolupat i mantingut per Tapsell, John (john.tapsell AT kde.org). System Monitor és una reescriptura del gestor de tasques KTop del KDE 1.x. Diverses altres persones han treballat en el KTop:
A. Sanda
(alex AT darkstar.ping.at)Ralf Mueller
(ralf AT bj-ig.de)Wuebben, Bernd
(wuebben AT math.cornell.edu)Nicolas Leclercq
(nicknet AT planete.net)
El port a altres plataformes que Linux® ha estat fet per:
FreeBSD: Hans Petter Bieker
(zerium AT traad.lavvu.no)
Traductor/Revisor de la documentació: Antoni Bella (antonibella5 AT yahoo.com)
Aquesta documentació està llicenciada sota els termes de la Llicència de Documentació Lliure de GNU.
Aquest programa està llicenciat sota els termes de la Llicència Pública General de GNU.